CAIEV educació viva

Calaix de pensaments

Jiddu Krishnamurti, l’any 1953, en el seu llibre “Education and the significance of life”, escrivia coses com aquestes:

“Només l’educació correcta, i no les ideologies, ni els líders ni les revolucions econòmiques, pot oferir una solució real als nostres problemes i infelicitats. Comprendre la veritat d’aquest fet no és fruit de la persuasió intel·lectual o emocional ni d’hàbils argumentacions.”

“La veritable educació es preocupa per la llibertat individual, només aquesta llibertat pot portar una cooperació amb tot, amb tots. Però aquesta llibertat no s’aconsegueix buscant l’èxit ni el triomf personal. La llibertat neix del coneixement d’un mateix, quan la ment transcendeix els obstacles que ella mateixa s’ha creat en desitjar la seva pròpia seguretat.

El propòsit de la veritable educació és ajudar l’individu a descobrir tots els obstacles psicològics sense imposar-li nous patrons de conducta ni noves maneres de pensar. Aquestes imposicions mai despertaran la intel·ligència ni la comprensió creativa, sinó que condicionaran encara més l’individu. Això és sens dubte el que està succeint a tot el món, i per això els nostres problemes no es solucionen sinó que es multipliquen.

Només hi pot haver una veritable educació si comencem a comprendre el significat profund de la vida. Tanmateix, per a comprendre, la ment ha d’alliberar-se amb intel·ligència del desig de recompensa, que és font de por i de conformisme.”

“Només hi pot haver coneixement propi i intel·ligència quan hi ha llibertat des del mateix principi, i la llibertat queda exclosa quan s’accepta l’autoritat! Rendim culte a l’autoritat en formes molt diverses: el coneixement, l’èxit, el poder i altres moltes. Exercim l’autoritat sobre els joves i al mateix temps

tenim l’autoritat dels nostres superiors. Quan l’ésser humà no té visió interior, el poder extern i la posició social adquireixen enorme importància, i en aquests casos l’individu està més subjecte a l’autoritat i a la coacció: es converteix en un instrument d’altres.

Si som capaços de comprendre l’impuls que s’oculta rere els nostres desitjos de dominar o de ser dominats, llavors potser ens podrem alliberar dels catastròfics efectes de l’autoritat. Ansiem tenir seguretat, raó, èxit, saviesa, i aquest anhel de seguretat i permanència crea, en nosaltres mateixos, l’autoritat de l’experiència personal i, exteriorment, l’autoritat de la societat, de la família, de la religió, etc. Limitar-nos a ignorar l’autoritat o simplement abandonar els símbols externs té molt poc valor. Trencar amb una tradició per acceptar-ne una altra o deixar un líder per seguir-ne un altre és un gest superficial. Per comprendre en profunditat tot el procés de l’autoritat, per veure la seva essència, per comprendre i transcendir el desig de seguretat, hem d’adonar-nos-en en profunditat, tenir-ne una percepció directa, hem d’estar lliures, no al final, sinó al principi.”

Ara Ediciones Obelisco ho acaba de publicar amb el nom de “La educación y el significado de la vida”

No Comments

Post A Comment