Imagina una escola petita on els educadors poden cuidar les relacions i les vivències emocionals dels infants, un espai on els nens aprenen en base als seus ritmes i interessos perquè els mestres poden acompanyar-los en petis grups, un centre on la corresponsabilitat i el diàleg amb les famílies és una realitat en el dia a dia.
Espais educatius com aquest sovint neixen de la iniciativa de famílies o de cooperatives petites d’educadors i famílies. Ara bé, quan aquests espais educatius tracten d’acollir infants en l’etapa d’escolarització obligatòria (6-16 anys), la majoria d’ells desapareixen, ja que no poden complir amb una normativa arquitectònica pensada per regular la creació de centres educatius de grans dimensions.
Es permet que hi hagi escoles creades per l’Estat que siguin rurals, unitàries, petites, però la llei no contempla aquesta possibilitat per a les iniciatives populars.
Per crear una escola autogestionada, la normativa requereix unes instal·lacions pensades per a escoles privades enormes: cal una aula per nivell, aules de desdoblament i reforços, una biblioteca de 45 m2, sis lavabos, sala de mestres, d’administració, de famílies, una sala polivalent de 100 m2, un gimnàs, etc. I cal tot això, independentment del nombre d’infants. És a dir, no importa si el centre està pensat peracollir 50 o 500 alumnes, els requisits normatius són els mateixos.
No estem qüestionant que les escoles tinguin uns requisits arquitectònics mínims per garantir un entorn de qualitat – edificis propis, il·luminació, amplitud, mesures de seguretat, etc. – sinó l’absurditat de la rigidesa del plantejament actual. Imagineu, per fer un paral·lelisme, que a qualsevol bar o restaurant li demanessin tenir una sala de 400 metres, 8 cambrers i 9 lavabos. No tindria cap sentit, oi?
Aquesta normativa impedeix, de facto, l’exercici d’un dret fonamental recollit a la Constitució: el dret de les persones a poder crear un centre educatiu i restringeix aquest dret a grans corporacions econòmiques.
Des de diverses associacions i col·lectius portem dècades parlant sobre aquest tema amb els representants polítics al Parlament i amb el Departament d’Educació, i tothom ens diu sempre que tenim raó, que la normativa cal canviar-la.
L’any 2017 vam aconseguir una resolució unànime de la comissió d’educació del Parlament de Catalunya a favor de canviar la normativa. Tots els partits polítics amb representació parlamentària, tots, es van manifestar a favor de canviar la normativa. Però en arribar la resolució al Govern, no hi ha hagut cap acció.
Any rere any, el Departament d’Educació o bé els governs municipals tanquen espais educatius petits construïts amb l’esforç, la il·lusió i el rigor pedagògic de mestres i famílies. La situació que es desencadena acostuma a ser molt dolorosa per als infants, les famílies i els educadors d’aquests espais educatius.
Per tal d’avançar cap a solucions constructives, volem organitzar una jornada que ajudi a fer més visible aquesta situació. Volem també que sigui un espai de diàleg amb l’administració educativa i les administracions locals. I per últim, volem que la jornada serveixi per teixir xarxes de suport entre espais educatius petits que vivim aquesta problemàtica.
Des del Caiev, com a primera entitat promotora, fem una crida a participar en la preparació d’una Jornada a favor de poder exercir el dret a crear escoles petites. Aquesta primera reunió de preparació de la futura jornada (amb data encara per determinar) tindrà lloc el divendres 25 de novembre, a Barcelona, de 18 a 20:30 hores, a l’escola Jaume I, a Sants. Aquesta primera trobada del divendres 25 de novembre servirà per començar a organitzar la futura jornada.
Si vols participar en la trobada o vols col·laborar com a entitat en aquesta crida, omple al seguent formulari. encprim