Calaix de pensaments – Difamació

Per què tens els ulls plens de llàgrimes, fill meu?

Que dolents que són, de renyar-te sempre sense motiu!

T’has tacat de tinta els dits i el rostre mentre escrivies…

És per això que et diuen brut?

Oh! Gosarien dir-li bruta, a la lluna plena, perquè s’emmascarés la cara amb tinta?

Et blasmen per qualsevol insignificança, fill meu. Estan disposats a trobar faltes en tot!

T’has estripat el vestit mentre jugaves… És per això que et diuen malendreçat?

Oh! Què dirien d’un matí de tardor que somrigués a través dels seus núvols esquinçats?

 

No facis cas del que diguin de tu, fill meu.

Fan una llarga llista de les teves malifetes.

Tothom sap com et plauen les coses dolces… És per això que et diuen llaminer?

Oh! Com ens dirien, doncs, a nosaltres, a qui tu ens plaus tant?

 

Rabindranath Tagore

No hi ha comentaris

Publica un comentari

%d bloggers like this: