L’acompanyament emocional post confinament

 

Algunes escoles han demanat al Caiev si podem orientar-les sobre com fer un acompanyament emocional dels infants en el moment en que es torni a l’escola. Aquesta sol·licitud ens ha motivat a compartir algunes idees que ens semblen importants. Si voleu aprofundir en el tema, podeu consultar alguns dels vídeos del Congres on line gratuït d’educació viva que farem a finals de maig.

Per començar, volem establir una diferència entre l’educació emocional i l’acompanyament de l’afectivitat. L’educació emocional seria el conjunt d’accions planificades – el currículum- que els educadors porten a terme de manera regular a l’escola per afavorir el desenvolupament de l’anomenada competència socio emocional. En canvi, l’acompanyament de l’afectivitat és tot allò que cada educador fa a cada moment per tenir cura de com se sent cada infant, no és un currículum, és un acompanyament. En aquest article ens centrarem en aquest segon aspecte.

L’acompanyament de l’afectivitat té tres grans moments: l’ara – és a dir, el moment en que l’infant està vivint l’experiència afectiva -, el després, quan ja es troba en un moment de major estabilitat emocional, i el quotidianament, que implica el conjunt de criteris i d’accions que els educadors han acordat que portaran a terme amb cada infant concret per ajudar-lo a créixer.

Aquesta és una diferenciació important, perquè sovint una de les errades més típiques dels adults que acompanyem infants és voler fer moltes coses amb els infants en l’ara -que aprenguin, que comprenguin, que s’expressin, que es regulin, que canviïn…-,  quan ni l’educador ni el nen acostumen a estar gaire disponibles per a l’aprenentatge conscient en aquest moment de tensió emocional.

A diferència de l’educació emocional, l’acompanyament de l’afectivitat no pretén provocar cap aprenentatge, sinó acollir i sostenir el que es dona en el present: el plor, la ràbia, l’angoixa, la tristesa, el desconcert, etc. L’exemple més clar que podem donar per il·lustrar aquest ESTAR al costat de l’altre, sense pretendre fer res mes, és l’acompanyament en la mort, perquè davant la mort, no podem fer res més que inclinar-nos i estar amb l’altre, estar amb el que és.

Ara bé, no es tracta de fusionar-se amb l’altre, no és un estar perdut en l’emoció de l’altre, és un estar amb consciència, és un estar des de la solidesa de l’adult.  A vegades, en els cursos d’educació viva, faig servir l’acrònim O.C.A, per il·lustrar les tres actituds bàsiques en l’acompanyament afectiu en l’ara: Observar, Cuidar i Acompanyar.

L’eina més important que l’adult té en aquest procés és la seva pròpia presència i el vincle que hagi pogut edificar amb l’infant. És en base a aquests dos aspectes, que l’infant pot sentir-se més o menys acollit per part de l’adult, i acceptar  el suport per transitar aquest moment de dolor.

No és fàcil construir vincles estrets amb els infants en entorns massificats i pensats per a la instrucció, però podem aprofitar aquests moments que estem vivint precisament per enfortir els vincles, perquè els moments de crisi en grup poden generar experiències vinculants profundes.

Dit això, conscients de que son tan sols pinzellades sobre aquest complex mon de l’acompanyament emocional, volem compartir algunes accions i criteris que us poden ajudar a planificar el moment del retrobament a l’escola.

Hem dividit aquestes propostes en tres blocs: educadors, famílies i infants. I hem volgut presentar-les en un cert ordre cronològic, però és evident que tot està lligat i conflueix en el temps.

 

L’acompanyament afectiu dels educadors/es i el reconeixement de com estem

En aquests moments de retrobament, pot ser de gran ajuda generar prèviament un espai per poder compartir com hem viscut l’experiència els adults i com estem ara mateix.

És possible que hi hagi educadors/es que estiguin vivint emocions intenses: por, tristesa, ràbia, confusió, angoixa, etc., i també és possible que, durant aquest període de reunions telemàtiques, hi hagi hagut conflictes o discrepàncies que no s’hagin pogut tancar.

Per altra banda, les normatives d’higiene, protecció i distanciament entre els infants que aquests dies tant l’OMS com les administracions educatives estan proposant per a les escoles, poden desencadenar una tensió latent tant en els nens/es, com en les famílies i els/les acompanyants.

Aquestes situacions poden provocar que alguns educadors/es es trobin híper sensibles a qualsevol oblit o transgressió de normes que els infants o els mateixos adults puguin fer, i tot això pot desencadenar un acompanyament afectiu gens adequat.

És important que les persones que cuiden estiguin suficientment bé, per poder cuidar. Cada educador té la responsabilitat de sentir si està en condicions de poder tenir cura dels nens amb un mínim de solidesa. I cada equip directiu té també la responsabilitat de valorar si cada educador és conscient d’això.

Per altra banda, la discrepància de criteris i maneres d’experimentar el que estem vivint pot afavorir les confrontacions, els judicis i la separació entre els docents. Ara més que mai necessitem ser molt conscients de la diversitat de maneres com les persones estem vivint aquesta situació.

És el reconeixement de que estem junts vivint aquesta situació tant difícil, cadascun a la seva manera, el que ens pot ajudar a tenir una mirada amorosa cap a allò que no comprenguem o compartim de l’altre.

Cuidar-nos per cuidar. Crear espais per poder escoltar-nos, reconèixer-nos, acompanyar-nos en la nostra afectivitat. Si aconseguim reconèixer-nos on som, conscients de que som éssers dinàmics en constant creixement, podem fer de la necessitat virtut, i aprofitar la situació per enfortir-nos com a equip.

La comunicació amb les famílies i el reconeixement també de la diversitat

Al llarg del període de confinament, les mestres han anat tenint contacte amb els infants, però és possible que no tant amb les famílies. Per tant, pot ser de gran ajuda demanar a les famílies que ens expliquin com ha anat aquest procés, com l’ha viscut l’infant, i com està ara, per detectar si algun nen o nena ha viscut una situació angoixant important que hem de conèixer.

Per altra banda, a l’igual que amb l’equip docent, podem esperar una gran diversitat de maneres de viure aquesta situació, d’acompanyar els infants, i de jutjar l’actitud dels altres per part de les famílies.

De nou, podem anticipar aquests reptes i transformar-los en oportunitats per construir nous ponts de diàleg, inclusió i participació de les famílies.

 

L’acompanyament afectiu als infants

Anem a compartir alguns criteris i algunes propostes per a l’acompanyament als infants. Recordeu que no es tracta de fer res, tan sols aportem possibilitats que caldrà que decidiu si tenen més valor que el fet de simplement estar amb els infants.

  1. La importància del joc i del procés d’adaptació

En aquest primer instant de retrobament, ens sembla important destacar tres idees:

  • Després d’aquest confinament a casa, és probable que alguns infants petits necessitin la presència de nou de la família a l’escola per sentir-se segurs a l’espai.
  • A diferència dels adults, que utilitzem principalment la paraula, els infants busquen sobretot vincular-se i comunicar-se a través del joc. El joc és molt més que una activitat lúdica. Sovint, a través del joc, els infants expressen i integren vivències que han tingut, com resulta tant evident a través del joc simbòlic.
  • Per tal de facilitar aquests moments de retrobada, els/les educadors/es podem crear contextos i espais que facilitin la relació entre els infants, en un ambient relaxat. Aquests contextos poden estar articulats en base a alguna proposta, però l’objectiu no ha de ser aprendre o produir res, sinó crear les condicions que permetin l’emergència de diàlegs íntims entre els infants.
  1. Els moments per a l’expressió, a través de múltiples canals

Davant de les situacions intenses, l’organisme humà busca d’una manera o una altra expressar-se, en el sentit etimològic de treure fora (ex-) una pressió. Per això, ens sembla important que en aquests moments de retrobament, els/les educadors/es planifiquem moments per acollir, si n’hi ha, les necessitats d’expressió.
Per afavorir aquestes possibilitats, els/les acompanyants:

  • Podem crear espais per dialogar, explicar-nos vivències, anècdotes, desitjos, frustracions, etc. L’angoixa, quan és compartida, és un mecanisme de naturalització i d’acceptació que ens allibera del pes.
  • Podem crear entorns per al joc simbòlic amb els petits, i per al teatre estructurat i improvisat amb els grans. L’expressió dramàtica lliure és una eina de simbolització d’angoixes i vivències molt potent.
  • Podem generar ambients, preparar materials i propostes per a l’expressió artística creativa, sense consignes, o amb estímuls o propostes que suggereixin però que no dirigeixin cap a produir res en concret: olors, imatges del dixit, músiques, etc.
  • Podem llegir oralment contes i novel·les, que malgrat no tinguin cap relació aparentment amb situacions que s’hagin pogut viure, ens parlin de conflictes, aventures i superacions de dificultats.
  • Podem generar moments per a l’expressió i el gaudi amb el cos, perquè tota vivència de plaer i de relacions vinculants és una experiència guaridora i aporta afectivitat positiva a l’autoestima.
  1. Les tutories individuals i la creació d’un Relat enfortidor

Si som coneixedors de que algun infant ha viscut alguna situació intensa i percebem que pot sentir-se bé en un diàleg amb l’educador, podem buscar un moment per a la tutoria individual. Alguns criteris a tenir presents sobre les tutories individuals són:

  • No hem de forçar l’expressió, la creació d’aquest espai de relació de qualitat amb l’infant ja és tot un assoliment, tota una experiència afectiva positiva.
  • Si a l’escola hem articulat una cultura en què regularment el/la tutor/a parla amb cada infant al llarg del trimestre, els infants més introvertits van naturalitzant aquestes situacions i les viuen amb seguretat i calidesa. Si no ho hem fet, és un bon moment per encetar aquesta dinàmica.
  • A vegades la tutoria pot consistir simplement en fer alguna cosa conjuntament, com ara anar a buscar algun material, demanar que ens ajudin a retallar, mirar un conte, etc.
  • El grau d’obertura íntima d’un infant a l’acompanyament d’un adult dependrà del vincle que tinguin, de si se sent segur, de si és més o menys extravertit, i sobretot de si percep en l’adult una mirada sense judici ni pretensió de canviar res.

Si, a partir d’aquí, percebem que l’infant està suficientment còmode en la situació, i que es donen les condicions per tal que nosaltres puguem acompanyar aquest moment, podem afavorir la construcció d’un relat enfortidor.

En essència, un relat enfortidor implica:

  • Generar un espai per convidar l’infant a relacionar-se amb el que ha viscut.
  • Ajudar l’infant a posar paraules per tal que simbolitzi allò que ha viscut.
  • Reconèixer aquestes paraules, naturalitzar l’experiència i validar l’infant
  • Compartir alguna mirada diferent, un relat més ample, complert, o inclusiu, del que hagi pogut elaborar l’infant, una invitació a re-significar l’experiència d’una manera més constructiva.
  • Relatar alguna cosa que fem quan nosaltres experimentem alguna situació angoixant semblant, estratègies de regulació emocional, però sense pes, ni expectativa, tan sols com una possibilitat.
  • Mostrar confiança en què la situació pot canviar o que l’infant pot arribar a viure-la de manera diferent.
  1. La intervenció de professionals de la psicoteràpia

Ni els mestres tenim formació en psicologia, ni l’escola és un entorn terapèutic, de manera que si observem que alguna criatura manifesta símptomes importants de depressió, agressivitat, angoixa, activitat molt poc focalitzada, etc., caldrà la intervenció d’altres professionals.

Com que els serveis públics sovint estan desbordats, a vegades va bé que l’escola tingui la informació d’alguns professionals, afins al projecte educatiu de l’escola, per tal de facilitar els seus contactes a les famílies que ho necessitin.

A les escoles podem afavorir experiències per tal que els infants se sentin acollits, estimats, valorats; podem generar contextos per facilitar l’expressió dels nens i nenes; i sobretot podem aportar la nostra presència, el nostre acompanyament. Però no són espais per fer teràpia, la psicoteràpia implica un enquadrament, uns professionals, i uns permisos concrets.

  1. El ritual de tancament del període de confinament i l’establiment d’una nova normalitat

La pandèmica del Covid-19 sembla que va per llarg, de manera que no podem dir que res hagi acabat, però quan comenci el retorn a l’escola de manera regular, sí que haurà acabat el període de confinament, almenys de moment.

Pot ser interessant crear algun ritual de tancament, una celebració, del període de confinament, que ens permeti mirar el present i el futur amb més amplitud.  Algunes idees per fer aquest ritual de tancament poden ser:

  • Crear un programa de ràdio o un audiovisual sobre com ha estat l’experiència del confinament.
  • Fer expressions artístiques col·lectives, narratives, musicals, etc., ara sí, amb una finalitat i un dia de tancament.
  • Preparar una representació teatral, potser fins i tot amb humor, per riure’ns de nosaltres mateixos.

Al llarg del procés de creació, poden emergir de nou oportunitats per observar, compartir i re-significar el que hem viscut.

Tot això pot conviure amb la creació d’una normalitat, per tal que el tema de la pandèmia no sigui tot el que tenim a les nostres vides. Un cop acollit col·lectivament el que hem viscut, hem d’assolir una normalitat en el dia a dia, segons sigui el projecte educatiu de l’escola.

  1. La crisi com a oportunitat per a construir un nou present i un futur amb més possibilitats

La crisi que estem vivint està fent aflorar els sistemes de creences i valors que formen part de l’imaginari col·lectiu: el concepte de mort i de vida, de salut i malaltia, de natura i nosaltres, o nosaltres – natura…
Fa poc em va arribar un conte il·lustrat per a infants sobre el tema del coronavirus. En el conte es presentava el virus com un personatge lleig i dolent que calia eliminar. Em va entristir la idea de com aquestes imatges i aquest relats poden influenciar els infants.

La crisi del Covid-19 ha arribat per quedar-s’hi, almenys una temporada. Formarà part de la vida d’adults i petits al setembre, quan d’una manera o una altra es reprengui l’escola. Podem aprofitar això que ens porta la vida per:

  • Crear espais de diàleg amb els infants per ajudar-los a descobrir els conceptes, les creences i els valors que estan en la base de com ens relacionem i experimentem la realitat.
  • Descobrir la relativitat d’aquest sistema de valors, a través d’analitzar com altres cultures o com en altres moments històrics s’ha viscut la malaltia, la vida, la mort, la relació amb la natura, etc.
  • Promocionar l’aprenentatge per auto observació, a través del qual podem ajudar els infants a descobrir els seus valors, creences i necessitats autèntiques.
  • Posar en marxa projectes d’aprenentatge – servei i d’establiment de conductes més respectuoses amb la natura i la vida.
  • Aprofitar la crisi per enfortir els vincles entre els/les educadors/es, amb els infants i amb les famílies, a través de crear múltiples canals de seguiment, reflexió, i comunicació.
  • Crear espais de diàleg entre els/les educadors/es per consensuar un criteri propi sobre com atendre les exigències que rebrà l’escola i alhora tenir cura de les necessitats vitals dels infants de: joc, relacions, contacte, moviment espontani, afectivitat, etc.

Tenim la sensació que la crisi del Covid-19 no serà suficient per generar un canvi prou significatiu en els nostres sistemes de creences, però ingènuament vull pensar que situacions com aquesta pandèmia, o el canvi climàtic, son una llavor per a l’aparició d’una reacció a gran escala que porti l’espècie humana a un altre nivell de consciència. Moltes escoles i moltes educadores ja hi estan posant el seu gra de sorra en aquesta direcció, amb la seva manera d’acompanyar l’afectivitat dels infants.

Jordi Mateu Zorita, director del Caiev[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

WhatsApp Horari whatsApp 11 a 14h i de 17 a 20:30h