1  Protegir i promoure les innovacions educatives de qualitat dins i fora del sistema educatiu

És necessari que les innovacions educatives que emergeixen comptin amb el temps i les condicions idònies per madurar i, si és el cas, estendre’s a la resta del sistema. En conseqüència, cal cuidar especialment dels entorns on apareixen aquestes innovacions. Algunes de les accions que proposem són:

• Modificar la normativa actual de creació de centres econòmicament autogestionats,en matèria d’instal·lacions i nombre de professorat. Creiem que les exigències d’instal·lacions i nombre de professorat s’han d’establir en funció del nombre d’alumnes permesos al centre, tal i com és el cas a les escoles rurals sostingudes amb fons públics. La modificació d’aquesta normativa permetria que una bona part dels projectes d’innovació educativa no homologats com a escoles de l’etapa d’infantil poguessin continuar existint també a primària i secundària com a escoles homologades.
• Regular l’educació no escolaritzada, dita també educació en l’àmbit familiar.
  Aquesta acció, a més de regular un dret fonamental de les famílies, permetria també l’aparició de centres de recursos i de suport a l’educació en l’àmbit familiar, de nou un bressol de pràctiques pedagògiques innovadores.
• Aconseguir l’estabilitat dels equips docents de les escoles públiques innovadores amb un projecte singular.
  Aquesta mesura afavoriria que l’onada actual d’innovació educativa en l’àmbit públic no acabi desapareixent com a conseqüència del sistema actual d’assignació dels funcionaris docents als centres. Per tal que hi hagi un ús adequat d’aquesta mesura, cal establir mecanismes transparents i democràtics per l’assignació del professorat.
• Augmentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.
  És necessari que l’administració educativa elabori disposicions més flexibles que permetin als centres gaudir d’una major autonomia. Si l’Administració, com a criteri de qualitat, opta per un enfocament competencial de l’aprenentatge, és necessari que els centres disposin d’autonomia per organitzar entorns d’aprenentatge diversos que permetin una diversitat de camins, ritmes i processos per assolir les competències bàsiques.
• Acompanyar els centres educatius per tal que elaborin un projecte educatiu singular amb participació de les famílies.
  Creiem que per als centres escolars públics l’elaboració del projecte educatiu singular ha de ser el resultat d’un procés participatiu amb intervenció real i significativa de les famílies i del professorat del centre.
  Aquests processos són complexos, i per tal que les recomanacions de qualitat educativa de l’Administració educativa siguin incorporades en aquests projectes, és indispensable la participació d’un equip d’assessors dels serveis educatius. L’objectiu principal d’aquest acompanyament és que el professorat dels centres assumeixi una cultura de pràctica reflexiva sobre el seu treball.

2     Establir mesures d’equitat i de compensació de les desigualtats

• Augmentar els recursos econòmics i humans de les escoles més desafavorides.Les escoles amb un major fracàs i perill d’exclusió social han de comptar amb el màxim de recursos econòmics i humans, amb unes ratios no superiors a 8 alumnes per educador.
• Assignar els millors professionals docents a aquestes escoles.
• Establir projectes de millora d’aquestes escoles amb la implicació i coordinació de totes les administracions locals.
  És evident que el sistema educatiu per sí mateix no té la capacitat de compensar plenament les desigualtats socials. Cal una intervenció coordinada i sostinguda de totes les administracions i entitats privades per generar processos de canvi significatius en els col·lectius humans més desafavorits.

3   Augmentar la qualitat educativa de tot el sistema educatiu

La tercera mesura que proposem passa per generar mecanismes de millora permanent en els centres. Són els centres educatius, i els seus professionals, els veritables actors i motors del canvi. L’administració educativa ha de vetllar perquè els professionals de l’educació comptin amb els recursos i les actituds necessàries per liderar aquests canvis.

• Establir una cultura de pràctica reflexiva en els centres educatius.
  Com hem comentat abans, l’elaboració de projectes educatius singulars ha de donar peu a l’establiment d’una cultura d’investigació – acció a les aules. Els professionals docents han d’estar en continua reflexió sobre les seves pràctiques pedagògiques.
  Cal que l’administració, a través dels serveis educatius, ajudi els centres a establir aquesta cultura de pràctica reflexiva.
• Enfortir els serveis educatius.
  Creiem que per tal de promoure aquests processos d’investigació – acció és imprescindible augmentar substancialment el nombre d’assessors, psicopedagogs, inspectors i centres de recursos pedagògics, i una major implicació de les universitats en els processos d’innovació.
• Dotar els centres de recursos pedagògics de materials pedagògics per a l’aprenentatge actiu i vivencia.

Augmentar el nombre i la preparació didàctica del cos d’inspecció.

Augmentar el nombre i les accions coordinades dels assessors dels serveis educatius.

• Fomentar la creació de xarxes d’escoles i d’intercanvi entre el professorat.
  Una de les funcions dels assessors i dels centres de recursos ha de ser la de promoure la creació de xarxes d’escoles. Si volem que l’aprenentatge de l’alumnat sigui competencial i significatiu, és imprescindible que el professorat trobi els moments per compartir experiències i recursos entre sí.
  Aquesta cultura d’intercanvi i de reflexió possibilita també una major implicació emocional i una major satisfacció professional del professorat.
  Compartir materials, recursos i experiències, ha de ser una tasca imprescindible per als centres escolars, i un objectiu de primer ordre dels serveis educatius
• Fomentar la creació de materials didàctics adequats i l’acció dels centres de recursos pedagògics
  L’aprenentatge per competències i la personalització de l’acompanyament requereixen la presència de materials didàctics adequats als diferents alumnes. La preparació de materials adequats és una de les tasques que més temps consumeix i, per tant, que resulta més difícil d’assolir. En absència de materials adequats, el professorat se sent incapaç de generar els recursos materials necessaris per atendre la diversitat de l’alumnat i sovint s’acaba imposant un treball directiu i homogeneïtzador a través dels llibres de text.
  En conseqüència, cal que l’administració promogui la creació de materials actius i vivencials d’aprenentatge autònom per totes les àrees curriculars.
• Iniciar programes d’assessorament d’escoles
  Cal fomentar programes d’assessorament d’escoles i afavorir la difusió de pràctiques educatives de qualitat per a tota la comunitat educativa.
• Augmentar els programes de formació permanent del professorat
  La formació permanent del professorat, ja sigui a través de les xarxes d’escoles, els assessoraments o els cursos de formació, és una eina indispensable per millorar la qualitat del sistema.
• Establir mecanismes de reducció de ratios
  Si es vol fer un acompanyament emocional i pedagògic personalitzat, cal augmentar significativament el nombre d’educadors als centres, per acostar-nos a ratio de no més de 15 infants per docent. Provisionalment, en funció dels recursos econòmics disponibles, es poden trobar diferents tipus de solucions per augmentar el nombre de persones adultes per acompanyar els processos dels nens. Però cal trobar els enquadres normatius que facin possible aquesta mesura.
• Millorar la formació inicial del professorat.
  En general l’actual formació inicial del professorat té un dèficit enorme en preparació psicològica del professorat. L’acte educatiu es dona a través de tenir cura de la relació, i les persones que acompanyen el creixement dels infants han de tenir una maduresa emocional especial. També han de tenir coneixements didàctics i metodològics, però sobretot han de saber acompanyar els processos de vida dels infants. I això requereix una formació psicològica molt sòlida i molt integrada en el propi ésser.